Com a pares, coneixem quina és la millor educació per als nostres infants perquè ho hem llegit en llibres, ens hem informat en webs, a l’escola, hem fet cursets, o hem observat altres pares. Però la realitat més certa i que ens fa humanament els millors pares, no és altra que passar a l’acció: anar al parc, gronxar-los, jugar a casa i riure junts, fer els deures, en són alguns exemples.

El que ens avalua com a pares són aquelles competències que ens pemeten estimar, protegir, cuidar i educar els fills i assegurar-los un desenvolupament sa. Donar una resposta adequada per l’edat, ajudar-los amb els deures, escoltar-los, acaronar-los i en general detectar i oferir el que necessiten en funció del seu desenvolupament.

I a banda de ser assertius amb la nostra actuació, necessitem connectar-nos-amb els fills de manera real, amb consciència, que vol dir: escoltar-los i deixar les cabòries del dia a dia -i sobretot el mòbil- a banda. Això voldrà dir que el temps que hem esmerçat amb la canalla és de qualitat. Per tant la pregunta que tot pare o mare adult hauria de fer-se:

És de qualitat el temps que dediquem als nostres fills/es ?

Comparteix
Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn