Col·laboració a la Taula rodona del Màster d’emergències de la Universitat de Girona, per parlar de la intervenció dels psicòlegs d’emergències. Quan, com i quin és l’objectiu d’aquesta intervenció.

La Ogranització Mundial de la Salut (OMS),defineix la Salut com l’estat de complet benestar físic, mental i social. D’aquesta premissa en deriva l’existència del Servei d’Emergències Mèdiques.

En un incident crític o emergència, els afectats poden veure’s confrontats a una situació altament traumàtica. Aquesta vivència pot derivar en possibles manifestacions desadaptatives, reaccions agudes d’estrès (REA), dol traumàtic, trastorns del pensament o de la conducta i, fins i tot, ideació o conductes agressives. Per tal d’evitar que l’impacte psicològic dels primers moments no es perllongui en la mateixa intensitat en el temps i pugui derivar a problemes més greus, els psicòlegs d’emergències actuem immediatament després de l’incident, in situ.

La funció principal d’aquesta intervenció és la PREVENCIÓ del Trauma i el Dol traumàtic. Es tracta de fer l’acompanyament psicològic als afectats per reduir el nivell d’arousal i oferir atenció a les necessitats immediates. Exterioritzar les emocions, recuperar el sentit d’orientació, reordenar a nivell cognitiu, recuperar el sentit de seguretat i autocontrol el més aviat possible, els permetrà interiortizar l’incident d’una manera integrada i que els permeti continuar endavant.

En Intervenció psicològica avançada una acció fonamental és conèixer els factos de protecció dels afectats i connectar-los a ells el més aviat possible. Les creences, entorn familiar, amics, xarxa social,..  en són alguns. La potència d’aquesta xarxa natural de suport és la més eficient.

“Reaccions severes a situacions estressants són reaccions normals a situacions anormals”

Comparteix
Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn