L’ex jugador del Barça, parla per primera vegada de la depressió que va patir el 2009, després de guanyar La Champions League, La Lliga i La Copa, amb el Barça.

“Necesitaba ayuda si no, no salgo de esta situación”
“La ilusión, los sentimientos, las ganas, todo esto no lo tienes. No sientes lo que tienes a tu alrededor”
“Iba a la psicòloga y tenía tantas ganas de volver a la siguiente sesión, que llegaba un cuarto de hora antes”

Jordi Évole, dedica un capítol de Salvados a parlar amb Andrés Iniesta. Es trasllada al Japó per entrevistar-se amb ell i amb l’actual entrenador del Vissel Kobe, equip on pertany ara Iniesta. Juanma Lillo, un home molt viatjat i amb la sensatesa sobrera que li han aportat els anys d’experiències arreu del món, ens parla de la cultura Japonesa apel·lant a un concepte que li agrada molt i que utilitzen els Japonesos , “Shoganai”. Inspirat en la cultura zen i que significa “què hi farem”, si perds o qualsevol cosa a la vida, ja està, ja ha passat. La vida continua. Juanma fa servir aquest concepte per parlar del futbol i donar a entendre que el futbol és una petitesa dins el món en el que vivim i afegeix “Si el futbol et genera un problema, és que no tens problemes”. Ara bé, què ha aportat un jugador com Andrés Iniesta a la societat ?  Segons ell, la manifestació de dues coses: Acostar algú que per mitjà del futbol, la gent vol conèixer. Però al mateix temps, es trobaran amb algú que és el primer que ha fet del futbol una cosa molt natural. I ha sortit il·lès d’una cosa de molta notorietat. Això és el que considera un valor l’entrenador, el fet que Iniesta ha transcendit. Ha fet coses molt grans, però ell encara és més gran que les coses que ha aconseguit. I és en aquest sentit que Iniesta torna a ser un exemple de simplicitat i de lògica quan parla de la depressió que va patir el 2009, intentant ser el més normal possible per tal de fer entendre que tothom pot patir algun trastorn d’aquest tipus, i de la importància que va tenir per superar-lo el fet de demanar ajuda al club, a la psicòloga, i de compartir-ho amb els companys i acceptar el suport de tothom.

Aquest és el millor exemple de responsabilitat que assumeixen alguns esportistes d’èlit com Iniesta, que són referents mundials, i són consciens que vivim en una societat en la que actualment els trastorns mentals estan creixent, i cal normalitzar-ne els prejudicis, ja que sense ajuda professional no hi ha solució.

Enllaç a l’entrevista: Salvados – Temporada 14 – Iniesta

 

 

 

 

Comparteix
Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterShare on LinkedIn